La història d'aquest grup de tres nois i una noia de Baltimore és bastant curiosa, si més no per què el projecte de banda neix com a un projecte d'universitat. Es veu que els 4 elements són estudiants d'art a la mateixa escola, així que es van apuntar a una assignatura on el professor era una mica especial i que com a treball del curs proposava als alumnes que es montessin el seu propi grup de música, i ja ho justificava eh, l'únic que ara no sé com.
Amb aquestes que el grupet ha tingut èxit i ja han tret dos discos, Kamehameha al 2006 i Ice Cream Spiritual al 2008. Com es pot veure, sobretot pel títol del primer disc, són bastant frikis. A mi això m'agrada; fins i tot a vegades les cançons no tenen lletra i la cantant fa crits que s'ha inventat, de fet ella mateixa diu que si hi fiqués lletra no tindria sentit per què la cançó havia estat concebuda de la mateixa manera.
Així doncs proposo que vejem un exemple de tot això de la mà d'aquest grup d'art-rock al que la crítica ha etiquetat el seu estil com una mena de collage musical i que no deixa de sonar natural i gens pretenciós.
Per cert, van treure un excel·lent a aquella assignatura.
Una entrevista on diuen quatre xorrades.
divendres, 31 de juliol del 2009
dimecres, 29 de juliol del 2009
Japanther
Bé, com us anava dient recentment i tot s'ha de dir, gràcies a l'Spotify, he descobert un grup semblant a No Age. Es tracta d'un parell de joves que es van unir musicalment l'any 2001: Ian Vanek, caracteritzat per tenir tetetes, toca les caixes i plats (mini bateria), posa algun caset i canta i Matt Reilly que es caracteritza per tenir una cabellera semblant a la d'en Guillem Camprodon però amb l'afro encara més exagerat, toca un Casio SK-1, canta i normalment també esgrimeix el baix. La diferència comença en que uns són de Los Angeles (No Age) i els altres de Nova York. Això es nota sobretot i si us hi fixeu en que els últims i protagonistes del post tenen un aspecte molt més melòdic i no tant diem-ho "destripant" com el dúo de LA. No vull dir amb això però que es desprenenguin totalment de la passió per a l'agressivitat i la transmissió directe entre públic-artista del rampell músical que es viu quan s'escolta un grup de música d'aquestes característiques. Els qui hem estat a un concert de No Age, Les Aus, Sonic Youth... coneixem la sensació. Més endevant presentaré aquest altre dúo de casa nostra; Les Aus.
The Death Set
La banda la formen quatre tius Johnny Siera, Jahphet Landis, Daniel Walker, Beau Velasco i tot i que són originaris d'Austràlia, van emigrar cap a la Costa Est dels Estats Units. El grup fusiona punk rock amb electrònica i una mica de beat hiphopero però actualment se'ls classifica al grup del noise-rock. Més endevant un altre grup que he descobert recentment, també del rollo No Age: Japhanter.
dimarts, 28 de juliol del 2009
Birdy Nam Nam
Grup francès de turntablism, compost per quatre dj.
El videoclip té un aire de superheroi de còmic dels 70.
El videoclip té un aire de superheroi de còmic dels 70.
dilluns, 27 de juliol del 2009
Avui és dia...
Avui és dia 27/7/9, avui fa un any just des de que vam començar a cardar la còrnia a tots els internautes desprevinguts. Bé doncs, primerament deixeu-me dir un
i després donar-vos les gràcies pels 478 missatges que heu anat postejant, sense aquesta dedicació segurament avui no estaríem celebrant això. També vull fer una menció d'honor a en Kashmiri i a tots els visitants que segurament no entenen ni una paraula del que hi ha escrit aquí, gràcies també.
Així doncs que per celebrar-ho tot plegat he pensat que podríem fer un acte oficial, com un sopar, un dinar, una nit al Carme... per fer una mica de material audiovisual per penjar-ho al blog, com una foto de grup, que no estaria malament tenir-la, i entre altres coses parlar d'un seguit de temes que han anat quedant penjats i que s'hauríen de solucionar, faré la llista breu:
· Sistema de tags i com es tageja
(aquest és el que portarà més feina)
· Participants
· To, informació, posts personals
· Majúscules/minúscules
· Afegir un m'agrada no m'agrada pels posts
· Colors coorporatius i logo
· Comprar .com
Tot això que culminaria en la redacció d'un document on es definís tot el que hem acordat, com unes normes d'estil, que ens serviria de gran ajuda per si mai tinguéssim dubtes o per si s'afegís algú nou.
Bé doncs això és tot, ja farem una llista d'aquí poc per tothom qui s'apunti a debatre sobre el futur del Cardacòrnies. Per ara res, felicitar-vos a tots altre cop, donar les gràcies als qui segueixen el blog i ens veiem aviat. I ja cal que mengeu moltes pastanagues.
FELICITATS CORNIACARDATS!!
i després donar-vos les gràcies pels 478 missatges que heu anat postejant, sense aquesta dedicació segurament avui no estaríem celebrant això. També vull fer una menció d'honor a en Kashmiri i a tots els visitants que segurament no entenen ni una paraula del que hi ha escrit aquí, gràcies també.
Així doncs que per celebrar-ho tot plegat he pensat que podríem fer un acte oficial, com un sopar, un dinar, una nit al Carme... per fer una mica de material audiovisual per penjar-ho al blog, com una foto de grup, que no estaria malament tenir-la, i entre altres coses parlar d'un seguit de temes que han anat quedant penjats i que s'hauríen de solucionar, faré la llista breu:
· Sistema de tags i com es tageja
(aquest és el que portarà més feina)
· Participants
· To, informació, posts personals
· Majúscules/minúscules
· Afegir un m'agrada no m'agrada pels posts
· Colors coorporatius i logo
· Comprar .com
Tot això que culminaria en la redacció d'un document on es definís tot el que hem acordat, com unes normes d'estil, que ens serviria de gran ajuda per si mai tinguéssim dubtes o per si s'afegís algú nou.
Bé doncs això és tot, ja farem una llista d'aquí poc per tothom qui s'apunti a debatre sobre el futur del Cardacòrnies. Per ara res, felicitar-vos a tots altre cop, donar les gràcies als qui segueixen el blog i ens veiem aviat. I ja cal que mengeu moltes pastanagues.
dissabte, 25 de juliol del 2009
Kuroshio Sea
Kuroshio Sea - 2nd largest aquarium tank in the world - (song is Please don't go by Barcelona) from Jon Rawlinson on Vimeo.
Es troba a Okinawa, Japó i és el segon tanc més gran del món, dins de l'aquari Chaurami.
divendres, 24 de juliol del 2009
dimecres, 22 de juliol del 2009
Visca les peres!
Aquí van dos+dos (enllaç) fenòmenes dels anys '80: Angela Cavagna i el seu: "mira como muevo las tetas!" i Sabrina Salerno amb el seu: "Boys". Visca els '80!
dimarts, 21 de juliol del 2009
Music from a tree by Diego Stocco
Diego Stocco - Music From A Tree from Diego Stocco on Vimeo.
Al perfil de Diego Stocco al Vimeo es poden trobar vídeos semblants.
Caravan palace
Com que en fleneh no penjarà ho faré jo.
En Martí, l'Edu i en Plana en la seva estada a Pamplona, varen poder gaudir de l'actuació d'un grup parisenc anomenat Caravan palace, una banda d'electro swing, ja us ho podeu imaginar...
Els seus singles Suzy:
Jolie Coquine
A veure si passen aviat per Barcelona.
Myspace
En Martí, l'Edu i en Plana en la seva estada a Pamplona, varen poder gaudir de l'actuació d'un grup parisenc anomenat Caravan palace, una banda d'electro swing, ja us ho podeu imaginar...
Els seus singles Suzy:
Jolie Coquine
A veure si passen aviat per Barcelona.
Myspace
dilluns, 20 de juliol del 2009
Sílvia Pérez Cruz
Avui, després de veure un concert de l'ídol d'en Marcel i de l'Esteve (marcelesteve): Bruce Springsteen alies "The Boss", he posat el canal 33 i m'ha sortit un concert de Guillamino a noseauon amb diverses col·laboracions.
Una d'aquestes era "refree" un músic català i Sílvia Pérez Cruz que interpretaven un tema de l'iniciativa immigrasons (versió original adjuntada) i que m'ha sorprès bastant. La noia en qüestió és nascuda al 1983 a Calella de Palafrugell i a part de la seva inqüestionable bellesa i el seu posat encantadorament místic, destacaria una veu dolça i natural que podreu acabar de descobrir obrint el seu myspace. No és punk, ni rock ni pop, és més, diria que té un cert aire a Evanescence, però no queda de més descobrir noves veus i noves dones maques. Pròxims concerts aprop de casa nostra:
| Las Migas, Nou Barris | Barcelona |
| Llama | L’Escala |
| Coetus, Festes de gràcia | Barcelona |
| silvia y refree, arc de triomf | Barcelona |
diumenge, 19 de juliol del 2009
dissabte, 18 de juliol del 2009
Una foto històrica
D' esquerra a dreta: Han Solo, Darth Vader, Chewbacca, Leia, Luke y R2D2. Una foto històrica... i realment xocant. Atenció a l' R2D2.
divendres, 17 de juliol del 2009
Sziget Festival
1 setmana
30 escenaris
600 concerts
400.000 persones
Siusplau doneu un cop d'ull al cartell !!
Si feu click al títol del post aneu a la web oficial del festival.
dijous, 16 de juliol del 2009
The Subconscious Art of Graffiti Removal
…o del barroc-pop al suprematisme urbà. Film de Matt McCormick de la Rodeo Film Company.
+
Flickr - Galeria d'ektopia
Flickr - Galeria de matt mccormick
Un americà ens fa una demostració de la nova tècnica que permet als artistes d'aquesta modalitat assolir l'abstracció pura.
+
Flickr - Galeria d'ektopia
Flickr - Galeria de matt mccormick
Un americà ens fa una demostració de la nova tècnica que permet als artistes d'aquesta modalitat assolir l'abstracció pura.
dimarts, 14 de juliol del 2009
FELIÇ COM UN ANiÇ
Eu tirat mai un chipi mentre pishaveu i aquest ha seguit el curs de la vostre micció orinària. Dons així de bé em vaig sentir quan em van dir que POTSER treballare a TV3 els caps de setmana. welrkfhwkejhkgwkqwndhqenrgk. Sééé!
dissabte, 11 de juliol del 2009
Apparati effimeri
Apparati effimeri és un col·lectiu de videoartistes italians.
En aquest cas realitzen una projecció amb un castell com a pantalla, és increible com la llum pot canviar les textures i les formes de les coses.
En aquest cas realitzen una projecció amb un castell com a pantalla, és increible com la llum pot canviar les textures i les formes de les coses.
Via fogonazos.
dijous, 9 de juliol del 2009
The Gories - Yaha Baby
Ahir, a l'arribar a Barcelona, en Nolo em va descobrir aquest grup format a Detroit al 1986 i que recentment ell havia tingut la oportunitat de veure. The Gories m'han agradat molt per què sonen com si els Beat Happening haguéssin viscut als 60. Ells també són tres i, pel que sembla, tampoc són virtuosos dels seus instruments, que per cert, són dues guitarres i una bateria sense plats. Una clara mostra de que només se n'han de tenir ganes, indie-garage dels 80.
dimecres, 8 de juliol del 2009
dilluns, 6 de juliol del 2009
diumenge, 5 de juliol del 2009
divendres, 3 de juliol del 2009
2009 promax bda show opener
2009 promax bda show opener from phantomcolor on Vimeo.
Favorite Color ha estat l´estudi convidat per a produïr la capçalera dels Promax/BDA Awards 2009, que van tenir lloc del 16 al 18 de juny a Nova York. Del concepte a la realització, Favorite Color ha treballat el més essencial en el procés creatiu: donar la volta a les idees i als punts de vista, amb una peça que conceptualitza certa innocència i frescor creativa.