Pet Shop Boys - West End Girls

He de dir que poc conec dels Pet Shop Boys, de fet només coneixia Flamboyant d'haver vist el videoclip a la TV fa uns anys i també sabia, tot i que només fonamentant-me en rumors, que van ser i són una icona gay (de fet la llista de reproducció on m'he trobat el Flamboyant es diu Gay Music). 

Aquesta és un dels seus primers singles i una de les seves cançons més conegudes, feta l'any 1984 o 85 i que he descobert gràcies a 105tv (el Racc105 de la tele), qui ho hauria de dir.

Pino d'Angiò - Ma Quale Idea

Si em diuen itàlia, 80s, tv i música, el primer que em ve el cap és playback descarat. Deixant de banda les relacions mentals que pugui fer, Guiseppe Chierchia, més conegut com Pino d'Angiò, és el que podríem dir com un dels referents que ens citaria la Fundación Tony Manero si els hi preguntéssim per les seves influències. Aquest home, nascut a Pompeia el 1954, es va fer famós entre finals dels 70 i principis dels 80, quan el funk i l'italodisco encara no s'acabaven de distingir del tot. Xuleria italiana i una veu tant greu que va fer vibrar els genitals de tota una generació.



I tot això fumant.

via pral2a

MC Randy & D.J. Jonco - ¡Hey Pijo!

Aquest duo madrileny van ser dels primers a fer rap a Espanya. ¡Hey Pijo! va ser el seu primer single, i el seu gran hit, que va ser inclòs al cd recopilatori Rap'in Madrid de l'any 89 (el segon disc recopilatori de rap espanyol). Trobo que tenien més gràcia que grups d'ara, almenys sóna més desenfadat, sense gaires aires de grandesa i amb un lleuger toc friki que sempre s'agraeix. Proveu de dir el nom del cantant tot canviant les dues paraules de lloc, sembla que citis a un conegut grup de rap americà i de la mateixa època.

Happy Mondays - Kinky Afro + Tart Tart

Grup format a mitjans dels 80 a Manchester i dins el segell de la mítica Factory Records (Joy Division, A Certain Ratio, Durutti Column...). Happy Mondays és el punt d'unió entre l'indie i la música dance, va ser una de les bandes que va definir el so de la música de Manchester i va formar part de l'inici de la cultura de clubs o rave com s'anomenava a l'època. Es sol dir que el llancament del seu tercer àlbum, Pils 'n Thrills 'n Bellyaches, va suposar la culminació i el punt àlgid de l'escena de Manchester. Surten en bona part de la peli 24 Hour Party People, film que prèn el nom d'una de les seves cancons més conegudes.

Els integrants estaven bastant penjats. Sense anar més lluny el grup es va acabar per culpa de l'adicció a l'heroina del cantant, Shaun Ryder. Tot i això, i potser per això, les seves lletres estaven carregades d'humor negre, cosa no molt normal en la música de ball. Una altra curiositat del grup és en Bez, el percusionista, si se'n pot dir així, que solia sortir a l'escenari amb dues maraques (que dubto que estiguessin conectades a enlloc) i la seva feina principal era ballar i animar al públic amb els seus moviments sobrats i transistoris.

Us deixo amb dos videos seus. Sons psicodèlics encaixats en un ritme relaxat i molt ballable. Espero que en gaudiu perquè és un dels meus grups preferits.

Esplendor Geométrico - Necrosis En La Polla

Seguint en la línia d'Aviador Dro, però molt més extremistes, ens trobem un grup bastant desconegut i que operava en la mateixa època. Ferms defensors i hereus de les idees futuristes, Esplendor Geométrico ens tranporten a un futur incert amb els seus corrosius i destorbadors sons repetitius i les seves lletres decadentistes. Aquí una de les seves cancons més conegudes, "Necrosis en la polla", com també ho pot ser "Destrozaron sus ovarios"".

Aviador Dro - Nuclear Si

Aviador Dro, grup espanyol dels 80 pertanyent a la Movida i sovint anomenats també els Devo espanyols. Aquí una de les seves cancons* més conegudes i divertides on ens mostren clarament la seva ideologia futurista-maquinista-ciber-decadent i radioactiva. Eren temps en que el futur es veia com una mena de Gotham City, ja sabeu, tot brut, fums sortint de canonades rebentades, gent estranya, etc etc.

*no sé posar la C trencada a aquests teclats