CreppeSound

Pink Terror Hawking

Un remix amb la veu de l'Stephen Hawking, amanit amb imatges a càmera lenta.

Troloroloró

Tal com deia en Yann, tampoc és que l'estadística del Cardacòrnies sigui tan baixa. Però coses com el Facebook, la sisena temporada de LOST, Orgasmatrix i les múltiples distraccions del món universtari fan que la nostra retina llueixi com mai. Ja siguin entrades elaborades (o no tan/gens elaborades) això segueix en peu, sortim al carrer a cantar tots pel Cardacòrnies, tal com feia Edward Hill aka Russian Rickroll.

Butchering The Beatles

A l'Spotify he trobat un disco on colaboran diferents virtuosos de la música on fan un tribut als Beatles de manera més rockera. Enjoy! Butchering the Beatles

Ràdio 90

L'emissora lliure i cultural de la Garrotxa ha tornat i a més a més ara, també a internet.

Balago

Balago és un trio de la Garriga (Barcelona) format per David Crespo (guitarra, programació i sampler), Jordi Soldevila (guitarra i programació) i Guim Serradesanferm (secuenciació, sampler i sintetizadors). La seu so creix dins d'una introspectiva obscura, a vegades tenebrosa, a mi em remet a èpoques infantils en la cançó "El retard", sobretot a partir del minut 2:23. Us deixo doncs amb les atmosferes de Balago que per cert, el proper dijous 25 de febrer, dins el cicle de concerts DE PROP de La Pedrera de Caixa Catalunya, Laboratòrium estrenarà el migmetratge "Les ales del dimoni"; film impressionista realitzat per acompanyar el grup; Hora: 20h, Preu: 3 euros + INFO.

You George, Mother Fucker...

La llegenda diu que en Paul McCartney està mort.

Petit extre: I Am the Warlus

In Bb 2.0 (en Sib 2.0)

Un projecte fet a partir de col·laboracions d'usuaris amb mostres de videos del YouTube. La reproducció es pot controlar mitjançant els botons de play i pausa, i a partir dels controls de volum.

http://inbflat.net/

Acid Machine

Es tracte d'un filtre d'àudio i sintetitzador molt curiós, no només pel seu aspecte rústic sinó també per les interfases òptiques que utilitza; aquest en concret es tracte de la versió 2b.
Veieu-ho vosaltres mateixos:

Mireu els altres vídeos que encara no ho heu vist tot.
Petita pagina d'explicació i més vídeos.

Nens Eutròfics

Un grup que es diu Nens Eutròfics que té com a principal protagonista Josep Pedrals que ja havia fet col·laboracions amb Guillamino i que gaudeix d'un estil que podríem dir s'assembla al rap, però que en aquest cas ha arribat a un pas més i n'hi podríem dir poesia recitada sobre un fons instrumental en català. El videoclip de la cançó "Llenya d'alzina" ha estat creat per l'estudi Laboratòrium que em sembla que ja vaig presentar en una entrada de fa temps. No deixeu de donar-li un "vistassu". La cinta en definitiva està feta amb trossets de pel·lícula de format antic i amb una mica de rotoscòpia (remember: tècnica que consisteix en pintar per sobre els fotogrames de la pel·lícula per crear un efecte animat). Trobo molt interessant aquest treball no només per les imatges sinó també per la relació metafòrica directa d'aquestes amb la lletra de la cançó. A part d'això, us diria que us miressiu tot l'apartat gràfic que trobareu a l'abans linkejat myspace.

P.D: eutròfic: def. Dit del medi ric en elements nodridors.

Vinícius de Moraes

Vinícius és conegut per ser el pare de la música popular brasilera contemporània i també de la bossa nova. Aquest és un fragment de video suposadament grabat en super 8 molt i molt entranyable.

Girls

Sí, Girls són un grup de San Francisco, Califòrnia que m'han enganxat fa un rato sobretot amb la cançó "Lust for Life" (luxúria vitalicia). Tocaran juntament amb Swanton Bombs i Times New Viking el dia 3 d'octubre a la Sala Apolo [2] inaugurant o quasi encetant el Primavera Club '09. També és sabut que toquen a París pocs dies més tard. Bé doncs, hauríem de començar a pensar en comprar-nos l'abonament Primavera Club 2009 + *damm Primavera Sound 2010 que abans de l'1 d'octubre ens val un relatiu preu raonable de 110€ (cal pensar que l'any passat amb en Mur vam pagar per una nit; sonic youth, black lips, etc; uns 70€). 

Apa doncs, benvinguts a la just entrada Tardor o altrament dita: Santmiquelada.

Abbey Road Live

Viu, al moment, tot el que està passant al carrer més famos del panorama musical.

ABBEY ROAD LIVE

The Strange Boys

The Strange Boys són 4 nois d'Austin, Texas que fan una mena de garage rock que pot recordar als Black Lips o a alguns clàssics del gènere. No se si tenen més d'un cd, jo només he escoltat el que hi ha a l'Spotify (The Strange Boys and Girls Club) i la veritat és que m'agrada bastant, així que el recomano fermament a aquells que els agradi aquest tipus de música.

Se que la explicació es queda curta, però poca cosa més he trobat (o he volgut buscar) del grup. Aquí deixo l'enllaç a l'Spotify. Els que no teniu el programa, a què espereu?

Aprofito per anunciar que el pròxim 3 de Setembre toquen a la sala Sidecar de Barcelona Mujeres, Los Plàtanos i Provisional Rock Unit. L'entrada són 6 euros, el que equivaldria a més d'una hora de treball amb un sou de reponedor de supermercat.

Les Aus

Com vaig dir, presentaré un altre grup dúo: Les Aus. Es tracta d'un grup de Barcelona que va començar a tocar l'any 2003 i des de llavors ja ha fet bolos des d'Amèrica fins Europa tocant el seu repertori de sons d'arreu. Estil marroquí, folk, hardcore i psicodèliques improvitzacions que muten i es transformen en cançons més i menys agradables per a les oïdes més domesticades. Els components: Arnau Sala (bateria) i Dalmau Boada (guitarra i veus). Alguns ja els coneixem des de fa temps i alguns, com jo, hem pogut assistir a algun concert de gires per aquí Barcelona; ja sigui al Sidecar (on han actuat uns quants cops) o a l'Apolo [2]. Com que no hi ha gaires directes ben gravats a youtube ni videoclips, us deixo amb una imatge, el myspace, un enllaç a l'Spotify i un tros d'una entrevista.

 

Rap d'oficina

The Pharcyde - Drop

No coneixia els Pharcyde ni em sonaven de res, però gràcies al link d'en Mur on el cantant dels Wavves sortia fent el Triple D (douchebag, dumbass i dickhead) al Primavera he acabat al blog d'aquest element, on hi fica sobretot videoclips i, per la meva sorpresa, molts de rap.

Aquest m'ha agradat en especial. Primera per què, pel meu parer, els anys bons del hip hop van ser en bona part els 90, quan encara no havien inventat les mansions per rapers i les cançons sonaven més sinceres ja que, en part, no estaven tant sobreproduïdes com ara. A part no es portava tant el rollo poser d'ara, us imagineu en 50 Cent en un videclip fent capbussetes i anant pel carrer fent el burro com aquest quartet?

Las segona raó és que la base (exceptuant el ritme) està invertida, com el videoclip, que fa un efecte estrany i que li dóna un aire molt original, per què una altra cosa que tenien els 90 era que encara no havíen inventat la fòrmula del videoclip perfecte de raper (ties + calers + armes + vehicles + macarrades, barrejar bé tot deixant algun tropezón).

Com a curiositat, el vídeo està dirigit per l'Spike Jonze i els Beastie Boys hi fan un cameo, ja que l'Ad Rock va fer una contribució vocal al tema.

La cançó no es sent gaire bé al YouTube, la podeu escoltar per l'Spotify clicant aquí.

El mateix vídeo al revés, o sigui, tal com es va grabar (només el vídeo, la música no)

Ponytail - Beg Waves

La història d'aquest grup de tres nois i una noia de Baltimore és bastant curiosa, si més no per què el projecte de banda neix com a un projecte d'universitat. Es veu que els 4 elements són estudiants d'art a la mateixa escola, així que es van apuntar a una assignatura on el professor era una mica especial i que com a treball del curs proposava als alumnes que es montessin el seu propi grup de música, i ja ho justificava eh, l'únic que ara no sé com.

Amb aquestes que el grupet ha tingut èxit i ja han tret dos discos, Kamehameha al 2006 i Ice Cream Spiritual al 2008. Com es pot veure, sobretot pel títol del primer disc, són bastant frikis. A mi això m'agrada; fins i tot a vegades les cançons no tenen lletra i la cantant fa crits que s'ha inventat, de fet ella mateixa diu que si hi fiqués lletra no tindria sentit per què la cançó havia estat concebuda de la mateixa manera.

Així doncs proposo que vejem un exemple de tot això de la mà d'aquest grup d'art-rock al que la crítica ha etiquetat el seu estil com una mena de collage musical i que no deixa de sonar natural i gens pretenciós.



Per cert, van treure un excel·lent a aquella assignatura.

Una entrevista on diuen quatre xorrades.

Japanther

Bé, com us anava dient recentment i tot s'ha de dir, gràcies a l'Spotify, he descobert un grup semblant a No Age. Es tracta d'un parell de joves que es van unir musicalment l'any 2001: Ian Vanek, caracteritzat per tenir tetetes, toca les caixes i plats (mini bateria), posa algun caset i canta i Matt Reilly que es caracteritza per tenir una cabellera semblant a la d'en Guillem Camprodon però amb l'afro encara més exagerat, toca un Casio SK-1, canta i normalment també esgrimeix el baix. La diferència comença en que uns són de Los Angeles (No Age) i els altres de Nova York. Això es nota sobretot i si us hi fixeu en que els últims i protagonistes del post tenen un aspecte molt més melòdic i no tant diem-ho "destripant" com el dúo de LA. No vull dir amb això però que es desprenenguin totalment de la passió per a l'agressivitat i la transmissió directe entre públic-artista del rampell músical que es viu quan s'escolta un grup de música d'aquestes característiques. Els qui hem estat a un concert de No Age, Les Aus, Sonic Youth... coneixem la sensació. Més endevant presentaré aquest altre dúo de casa nostra; Les Aus.

Japanther- Satie

-> més a Vimeo, Youtube i Spotify.

The Death Set

La banda la formen quatre tius Johnny Siera, Jahphet Landis, Daniel Walker, Beau Velasco i tot i que són originaris d'Austràlia, van emigrar cap a la Costa Est dels Estats Units. El grup fusiona punk rock amb electrònica i una mica de beat hiphopero però actualment se'ls classifica al grup del noise-rock. Més endevant un altre grup que he descobert recentment, també del rollo No Age: Japhanter.

myspace

www.thedeathset.com/