Bé, com us anava dient recentment i tot s'ha de dir, gràcies a l'Spotify, he descobert un grup semblant a No Age. Es tracta d'un parell de joves que es van unir musicalment l'any 2001: Ian Vanek, caracteritzat per tenir tetetes, toca les caixes i plats (mini bateria), posa algun caset i canta i Matt Reilly que es caracteritza per tenir una cabellera semblant a la d'en Guillem Camprodon però amb l'afro encara més exagerat, toca un Casio SK-1, canta i normalment també esgrimeix el baix. La diferència comença en que uns són de Los Angeles (No Age) i els altres de Nova York. Això es nota sobretot i si us hi fixeu en que els últims i protagonistes del post tenen un aspecte molt més melòdic i no tant diem-ho "destripant" com el dúo de LA. No vull dir amb això però que es desprenenguin totalment de la passió per a l'agressivitat i la transmissió directe entre públic-artista del rampell músical que es viu quan s'escolta un grup de música d'aquestes característiques. Els qui hem estat a un concert de No Age, Les Aus, Sonic Youth... coneixem la sensació. Més endevant presentaré aquest altre dúo de casa nostra; Les Aus.
Photo
Fa 5 anys
3 comentaris:
Els havia escoltat, et vaig espiar al last, i realment molen molt.
Mola que algunes cançons siguin bateria amb casio
Publica un comentari a l'entrada