El col·lectiu Pika Pika són un grup de japonesos que fan animacions amb rastres de llum, igual que els anuncis que Telefónica ha fet últimament, i des de molt abans que ells. Això és una cosa que em toca bastant els collons, després sembla que el mèrit és de la companyia i que són els millors només per què algun publicista havia estat perdent hores al Youtube. El cas més exagerat era aquell del Forever Young que va publicar en Yann em sela, el vídeo datava del 2006 i els de Seat se l'han copiat d'una manera exagerada. Això si que em va encendre.
Deixant a part això, els vídeos dels Pika Pika són bastant més divertits que els de Telefónica. Primer per què utilitzen tot el bestiari pop típic del Japó i segon per què ells no han de respondre ha estúpids interessos comercials, i per què la idea era seva i ells de debó s'estimen el que fan i que no ho fan per un grapat de diners. Ja veieu que al final el bé acaba triomfant.
Per cert fiqueu el vídeo en HQ per tal de veure-ho perfectament.
Ara que comença el desembre, i per tant el fred ja es comença a notar, és recomanable beure coses calentes per tal de no agafar un refredat. Sopa, escudella, tè, cafè... Però el gran clàssic és un bon got de llet calenta abans de ficar-se al llit. Quina nostàlgia.
Al Japó també ho saben això i també beuen llet abans d'anar a dormir, ara, que pel que deixa a entendre aquest anunci no sabem ben bé si la llet que beuen és de vaca o de gat (o pokémon si volem emprar el tecnicisme).
Maywa Denki és una unitat artística que es presenta com si fos una empresa, des del 1993. De fet va ser empresa al passat, abans d'acabar en bancarrota. Ara els fills (o descendents, com els hi agrada més dir-ho als japonesos) han agafat el nom de l'ex negoci familiar i es dediquen a fer performances creant i tocant els seus propis instruments fets a base de cables, endolls i d'estar disposat a fer de les enrampades un estil de vida. Com tota empresa disposa d'un catàleg, aquí teniu el seu. Al principi dius vale, després recordes el per què només podien ser del país del sol neixent.
Aqests dies m'he enrecordat del Pitagora Suichi i he estat remirant uns quants videos. No sé si el que us ensenyo a continuació està relacionat o no amb el programa, ho he trobat pels Related Videos del Youtube, ho he buscat al Google un xic i no he trobat res més.
Pel que sembla, Framy és una sèrie infantil de curts animats. El que la fa especial és que tot està fet a partir de rectangles i utilitza molts pocs colors, només per ressaltar elements determinats. L'argument no és molt enrabassat: el protagonista, un gosset anomenat com la sèrie (o viceversa), intenta resoldre algun problema amb el que es troba. També ens trobem amb un narrador que serveix de vincle entre l'espectador i el gos, mentre de fons ens acompanya un piano (que va fent un baix que em recorda a "My Baby Just Cares For Me").
Per mi una és una de les poques coses que he vist en molt de temps i que m'han enamorat realment. Simple, dolça i brillant, però jutgeu per vosaltres mateixos.
He descobert (via Pink Tentacle) un llibre anomenat An Anatomical Guide To Monsters on s'hi pot trobar tota classe d'il.lustracions relacionades amb el monstruari pop japonès. Al final no eren només homes disfressats...
