dilluns, 24 de novembre del 2008

Aquests temps que corren

Avui a la tarda no sabia gaire què fer i m'he dedicat a navegar una mica per la Wikipedia (allò que tots hem fet alguna vegada en aquestes circumstàncies). Així que buscant buscant he trobat aquest article molt complert sobre la Postmodernitat que m'ha semblat molt interessat, no només pels temes que tracta (històrics, sociològics, psicològics, filosòfics i culturals), sinó per què ens pot ser molt útil, ja sigui per entendre una mica més el món actual o simplement per abordar-lo des d'un altre punt de vista.

He de confessar que no l'he acabat de llegir tot, de fet només me l'he mirat una mica per sobre. Tot i això em queda pendent en aquella llista de coses pendents que tenim tots. Jo també sóc un carai de postmodern, i de fet, per tal com sona, sembla que ha de molar ser-ho i tot, però ja tornem a ser-hi altre cop.

3 comentaris:

uri ha dit...

jo crec que avui en dia estem inmersos en una època de dubte, on cada moviment artístic o cada moviment en general és incatalogable. Per això cada persona és lliure d'expressar-se sense caure en velles etiquetes.

wow

mari-a ha dit...

Entenc i estic d'acord amb això de la època de dubte, però no amb la resta, pq crec que ara mateix, en el que respecte els moviments, només estem "creant" revision de moviments posteriors o, simplement, fusions entre aquests. I tothom és lliure d'expresar-se, si, però estem repetint continuament coses que ja han tingut lloc, hi caiem sense voler-ho.

Amb això vull dir que és molt difícil crear alguna cosa que sigui nova realment, que no pugui ser relacionada amb res anterior, i més encara en un món regit per la estètica i la superficialitat.

Crec que si de veritat es vol innovar hem de trencar amb alguna cosa que encara no està molt clara i, sobretot, trencar d'una manera diferent al que ara entenem per trencar, d'una manera que no pugui ser absorbida per la societat, que si ho sigués la perjudiqués de veritat.

Potser hi ha més maneres d'innovar si, aquí se m'ha colat una teoria pròpia, o tant sols una aspiració, barrejada amb ideari utòpic.

uri ha dit...

Si que és veritat això de que tot es repeteix però mai per igual, per això dic que aquestes mutacions al final generen, en definitiva, noves maneres d'interpretar l'existència que alhora donen pas a altres avantguardes modificant les incomoditats de les futures societats humanes (que també canvien força a mida que evolucionem). Canvis rere canvis comporten sempre canvis més significatius...

http://www.youtube.com/watch?v=DQyAR-FD6ko&feature=related

...deixem el tema per quan arribis?