The Strange Boys

The Strange Boys són 4 nois d'Austin, Texas que fan una mena de garage rock que pot recordar als Black Lips o a alguns clàssics del gènere. No se si tenen més d'un cd, jo només he escoltat el que hi ha a l'Spotify (The Strange Boys and Girls Club) i la veritat és que m'agrada bastant, així que el recomano fermament a aquells que els agradi aquest tipus de música.

Se que la explicació es queda curta, però poca cosa més he trobat (o he volgut buscar) del grup. Aquí deixo l'enllaç a l'Spotify. Els que no teniu el programa, a què espereu?

Aprofito per anunciar que el pròxim 3 de Setembre toquen a la sala Sidecar de Barcelona Mujeres, Los Plàtanos i Provisional Rock Unit. L'entrada són 6 euros, el que equivaldria a més d'una hora de treball amb un sou de reponedor de supermercat.

Kutiman-Thru-you (Mother of All Funk Chords)

Videoclip realitzat a partir de la barreja de vídeos del YouTube.

Quetehinches !

CycloManiacs

CycloManiacs
¡Mira al cielo! ¡Es un pájaro! ¡Es un avión! ¡No, es un robot ciclista cayendo por un acantilado! Participa en esta carrera loca de bicis. Debes completar todas las misiones para desbloquear a 20 diferentes corredores.

Associació

Us he enviat un correu a tots (vaja, això espero),

Necesitem aportacions.. objectius i axi.. sino tindrem un pilo de feina a fundar-nos..
i referent el nom, k en un principi vam dir carallots.. però ara no ser com estem de convensuts d'aquest nom, i si no es aquest... doncs propostes!

Apala noiss i noiess!! a escriure coses per a poder tenir unsobjectius i fins per a durlos a terme!!

petoooons!!*

La dolça història d'un carro de supermercat

Cart - The Film from Jesse Rosten on Vimeo.

El bon ús de les carretilles elevadores

Des que era ben petit em deien a l'escola que havia d'estudiar, perquè d'aquesta manera no acabaria fent una feina que no m'agradava. Bé, doncs com el bon universitari que sóc he acabat fent una feina que no m'agrada, una d'aquelles feines les quals t'aixafen la reputació i llavors és impossible trobar novia (segons les pel·lícules de teenagers americanes que tinc vistes), reponedor (reposador?) de supermercat.

Alguns companys de feina fan servir carretilles elevadores per descarregar el camió. En aquest curtmetratge es mostra el bon ús que s'ha de fer de les carretilles elevadores, amb un toc gore, al meu parer, força humorístic. Preneu nota.

Tetris Performance

En la ment d'algú que estava assegut al palco del teatre mirant els seients de la part de sota se li van aparèixer nadamenus que píxels. D'aquí a fer una partida de Tetris amb persones grabades en la ja familiar tècnica de l'stop motion hi va haver només un pas. Ell va ser el franco-suís Guillaume Raymond, de l'estudi NOTsoNOISY. Després d'aquest va continuar la sèrie amb d'altres videojocs mítics: Space Invaders, Pole Position i el Pong. És cert que el video es fa una mica llarg doncs com deia Hitchcock; la sorpresa només és efectiva durant uns segons. Per prolongar l'interés de l'espectador és necessari un suspens que l'autor ha intentat aconseguir amb la frase: "Com acabarà la partida?"

Enigma

Què passarà aquest divendres quan passin 56 segons de 2/4 i 4 minuts d'1 del migdia?

Les Aus

Com vaig dir, presentaré un altre grup dúo: Les Aus. Es tracta d'un grup de Barcelona que va començar a tocar l'any 2003 i des de llavors ja ha fet bolos des d'Amèrica fins Europa tocant el seu repertori de sons d'arreu. Estil marroquí, folk, hardcore i psicodèliques improvitzacions que muten i es transformen en cançons més i menys agradables per a les oïdes més domesticades. Els components: Arnau Sala (bateria) i Dalmau Boada (guitarra i veus). Alguns ja els coneixem des de fa temps i alguns, com jo, hem pogut assistir a algun concert de gires per aquí Barcelona; ja sigui al Sidecar (on han actuat uns quants cops) o a l'Apolo [2]. Com que no hi ha gaires directes ben gravats a youtube ni videoclips, us deixo amb una imatge, el myspace, un enllaç a l'Spotify i un tros d'una entrevista.

 

Rap d'oficina

The Pharcyde - Drop

No coneixia els Pharcyde ni em sonaven de res, però gràcies al link d'en Mur on el cantant dels Wavves sortia fent el Triple D (douchebag, dumbass i dickhead) al Primavera he acabat al blog d'aquest element, on hi fica sobretot videoclips i, per la meva sorpresa, molts de rap.

Aquest m'ha agradat en especial. Primera per què, pel meu parer, els anys bons del hip hop van ser en bona part els 90, quan encara no havien inventat les mansions per rapers i les cançons sonaven més sinceres ja que, en part, no estaven tant sobreproduïdes com ara. A part no es portava tant el rollo poser d'ara, us imagineu en 50 Cent en un videclip fent capbussetes i anant pel carrer fent el burro com aquest quartet?

Las segona raó és que la base (exceptuant el ritme) està invertida, com el videoclip, que fa un efecte estrany i que li dóna un aire molt original, per què una altra cosa que tenien els 90 era que encara no havíen inventat la fòrmula del videoclip perfecte de raper (ties + calers + armes + vehicles + macarrades, barrejar bé tot deixant algun tropezón).

Com a curiositat, el vídeo està dirigit per l'Spike Jonze i els Beastie Boys hi fan un cameo, ja que l'Ad Rock va fer una contribució vocal al tema.

La cançó no es sent gaire bé al YouTube, la podeu escoltar per l'Spotify clicant aquí.

El mateix vídeo al revés, o sigui, tal com es va grabar (només el vídeo, la música no)