Uns dies abans, el dijous, els cosinets van venir a sopar a casa, sense els seus pares. Al moment de fer les postres vaig treure horxata, el meu cosí l'havia descobert uns pocs dies enrere i li agradava molt. Això que em diu, amb el seu accent, "N'hi ha una de xocolata", amb el que li vaig respondre, "Sí, es diu Cacaolat". Al dir-ho els tres nens van començar a partir-se de riure igual que en Mur quan mira els videos d'en David Guapo. Jo no entenia res i li vaig preguntar a en Jordi que de què reien. Es tractava d'un curiós joc fonètic d'anglès i català. Ho explicaré d'aquesta manera:
Cacaolat
Caca olat
que pronunciat en accent
anglès sona com
Caca-a-lot
Caca olat
que pronunciat en accent
anglès sona com
Caca-a-lot
Ara entenc aquells riures, entre això i el color marró de la beguda ja no cal saber res més. Espero haver-vos creat una bona imatge mental que us assalti cada cop que demaneu un Cacaolat, recordeu que tant fred com calent és igual de bo. Per acabar us deixo amb aquest vídeo de gent enrotllada de principis dels noranta (i que segur que no han llegit aquest post).
2 comentaris:
jaja deuen estar bastant grans ja eh els teus cosins. ho vaig pintar amb uns rotuladors que tinc que tenen alcohol em sela ahir a lautocar tornant de bcn.
El video sembla un homenatge a Los Vigilantes de la Playa, just al principi de la serie.
Publica un comentari a l'entrada